jueves, 28 de octubre de 2010

Fundació Joan Miró

Pipilotti Rist:
primer vaig veure un seguit de cortines blanques en un lloc fosc on hi havia reflexada dues frases: amb tu que es nava escrivint sobre les cortines i la paraula SI que set acostaba i allunyava.
llavors pasem per un pasadis vermell que t'intrdueix al video de lungenflügel ( lobulo pulmonar) esta progectat en les tres parets pero en temps diferent i igual intercalat, surt ella comparada amb els animals, entremig de tulipans i entre la natura.
despres la projeccio del terra anomenada "a la belle étoile " ( bajo las estrellas) imatges de carrers, llums i boques que al estar al terra et feien sentir que hi erets dins.
despres vam veure el video projectat a la paret anomenat regenfrau [mujer de llluvia (me llamo planta)] contrasta el cos nu de la persona amb el carrer brut i moll. dins lhabitació blanca hi ha unes rajoles i una cuina blanca montada i s'escolta el goteig de l'aigua.
llavors anem a una sala fosca amb coixins al terra i una projeccio al sostre anomenada; tyngdkraft, van mir vän ( gravedad, sé mi amiga) on es veu una dona dins l'aigua i boles vermelles que semblen fruites que les peta entremig de les fulles.
de pasada veiem una escultura que sembla un home, d'un to marro metalic on s'hi reflexa una imatge de colors blaus i vermells en moviment.
finalment veiem l'obra de Porqué te vas? que es una projeccio en dos parets d'un fons mari on apareixen cosus nus nedant i la sorra de la platja amb algues. amb aixó ella reflexiona sobre el desig de sincronització. de fons sona una musica d'una versió seva de Wicked Game amb un nen que crida.

Miró:
Home i dona davant d'un munt d'excrements 1935.


El que més m'ha cridat l'atenció és aquest cuadre sobretot per el titol, no es el cuadre més maco que te peró el titol és així pel sentiment que te, aquest cuadre el va fer per l'angoixa que sentia per la tragedia de la guerra civil. ensenya el sentiment amb els colors que hi posa, tot el fons molt fosc i les dos persones més difuminades fentse una abrasada gairebé imporsible de gesticular.