domingo, 25 de diciembre de 2011

Un cuento chino



1.       Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
2.        
  la casualitat o bé la inexistència d'ella. l'ordre i la raó de les coses de la vida. i per altre banda la bondat i les estranyes relacions humanes.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

La pel·lícula es basa en tres simples personatges molt caracteritzats cada un d’ells i tots amb un paper clau a la pel·lícula. jo he triat la Mari és un element indispensable per molt que no sembli protagonista en la pel·lícula. es una dona dolça i carinyosa disposada a ajudar en tot el que calgui a Roberto, per molt que ell l'allunyi de la seva vida. es curiós com es reflexa de be el personatge en la roba que porta sempre vestits de primavera plens de colors que reflexen aquest optimisme i amor que aporta a la pel·lícula. 
es un personatge que no evoluciona gaire, sempre esta allà disposada a ajudar i amb un somriure mirant com els altres van fent la seva vida i d'alguna manera esperant el seu moment per actuar.
crec que te un paper indispensable, li dona les raons a Roberto per no rendir-se, l'ajuda també a veure el món una mica diferent però en part també a veure’s a ell més incapaç de progressar.
La Mari representa l'amor i l'optimisme, una mica la part bella de la vida i la podríem relacionar amb gairebé totes les dones de les pel·lícules de superherois, sempre hi ha l'home que salva el món i no te temps de res o bé l'home que no li troba sentit al món, i la dona en moltes pel·lícules apareix com aquesta raó de viure, la manera de posar-li bellesa a la rutina.

3.       En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l’organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Un Cuento Chino i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
L’estructura és bastant normal, tot una historia lineal on hi van passant fets un rere l’altre deixant sempre un punt d'intriga. menys en el principi de la pel·lícula quan ens mostren un tros d'una historia que ni tant sols podem entendre perquè es en xinés i t'enganxen aquella historia com si la resta de la pel·lícula hagués d'anar d’allò i amb aquest simple flash durant tota la pel·lícula estàs intentant trobar una relació entre els fets que passen i aquell flash que t'han ensenyat, i trobo que això es el que t'ensenya realment el tema de la pel·lícula i el que et volen ensenyar.
el tractament dels colors, espais i plànols crec que es excepcional, jo diria que han aconseguit exactament el que volien i que tothom surt amb una idea ben clara de la pel·lícula.

4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?

bàsicament la càmera treballa en pla general, i senzill deixant-nos que sentim el personatge a la nostre altura, com si fóssim nosaltres mateixos. menys en les escenes de flashback on o mirem des de dalt fent-nos veure que es una historia estrangera que no va amb nosaltres com qui mira una pel·lícula. 
es curiós com al principi de la pel·lícula fa un gir de 360 graus simulant-nos que venim de l’altre punta del mon i ara ens endinsem en una historia nova ben lluny de tot allò.

5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls? 
 la musica i els sorolls sempre es part molt important d'una pel·lícula, t’anticipa fets i et fa viure les sensacions més intensament.

6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
1. la escena final quan ell veu a la vaca.  En Jun li deixa un simple dibuix però amb ell li ensenya que no tot es tant absurd com en Roberto creia, que part de la vida esta feta per una raó. amb aquesta escena i la ultima t'enllaça la pel·lícula i entens finalment quin era el tema clar que et volien ensenyar. per altre banda també veus que era el que els unia a ells dos, una simple vaca.
2. la repetida escena de com tanca la llum en el segon exacte. amb ella et fa veure com n’està destacat el personatge en una rutina absurda i avorrida aparentment però que després t'ensenya perquè ho fa i ten adones de que on esta estancat es en el passat. 
3. aquesta escena que acabo d'anomenar, quan t'ensenyen el passat de Roberto i entens perquè apaga sempre la llum a les 11 en punt.


8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

L'inici es fantàstic,  tot i que sigui un inici aparentment absurd amb una historia que més aviat fa riure i no te sentit algun, trobo que sense ell la resta de la pel·lícula no tindria sentit ja que busques la relació amb ell i la resta de la pel·lícula i així et dona un punt de suspens que et fa que t'enganxis.
el final es bastant intuïtiu i no gaire sorprenent, però la pel·lícula no podria acabar d'una altre manera, i li donen a l'espectador el que vol veure, després d’haver-te ensenyat i moralitzat del que ells volien.
el títol no crec que sigui gaire interesant, a mi per lo menys no em crida l'atenció en absolut, però un cop has vist la pel·lícula repenses que un cuento chino també és una història que t'expliquen i no saps mai si es veritat o no, i llavors ja li dona un sentit, ja que la pel·lícula va d’històries sorprenents i poc creïbles.

9. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
An altre aspecte interesant es que no et mostra gaires escenaris, tota aquella llarga historia passa només en una casa i tot es bastant silenciós però amb petits detalls molt ben fets vas entenent tot el fil de la pel·lícula. 
Aspectes negatius el final, potser es massa senzill i intuïtiu. Ademés val a dir que la portada no te cap gracia.



viernes, 25 de noviembre de 2011

Un cuento chino

1.     1.       Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
2.        
  la casualitat o bé la inexistència d'ella. l'ordre i la raó de les coses de la vida. i per altre banda la bondat i les estranyes relacions humanes.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

La pel·lícula es basa en tres simples personatges molt caracteritzats cada un d’ells i tots amb un paper clau a la pel·lícula. jo he triat la Mari és un element indispensable per molt que no sembli protagonista en la pel·lícula. es una dona dolça i carinyosa disposada a ajudar en tot el que calgui a Roberto, per molt que ell l'allunyi de la seva vida. es curiós com es reflexa de be el personatge en la roba que porta sempre vestits de primavera plens de colors que reflexen aquest optimisme i amor que aporta a la pel·lícula. 
es un personatge que no evoluciona gaire, sempre esta allà disposada a ajudar i amb un somriure mirant com els altres van fent la seva vida i d'alguna manera esperant el seu moment per actuar.
crec que te un paper indispensable, li dona les raons a Roberto per no rendir-se, l'ajuda també a veure el món una mica diferent però en part també a veure’s a ell més incapaç de progressar.
La Mari representa l'amor i l'optimisme, una mica la part bella de la vida i la podríem relacionar amb gairebé totes les dones de les pel·lícules de superherois, sempre hi ha l'home que salva el món i no te temps de res o bé l'home que no li troba sentit al món, i la dona en moltes pel·lícules apareix com aquesta raó de viure, la manera de posar-li bellesa a la rutina.

3.       En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l’organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Un Cuento Chino i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
L’estructura és bastant normal, tot una historia lineal on hi van passant fets un rere l’altre deixant sempre un punt d'intriga. menys en el principi de la pel·lícula quan ens mostren un tros d'una historia que ni tant sols podem entendre perquè es en xinés i t'enganxen aquella historia com si la resta de la pel·lícula hagués d'anar d’allò i amb aquest simple flash durant tota la pel·lícula estàs intentant trobar una relació entre els fets que passen i aquell flash que t'han ensenyat, i trobo que això es el que t'ensenya realment el tema de la pel·lícula i el que et volen ensenyar.
el tractament dels colors, espais i plànols crec que es excepcional, jo diria que han aconseguit exactament el que volien i que tothom surt amb una idea ben clara de la pel·lícula.

4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?

bàsicament la càmera treballa en pla general, i senzill deixant-nos que sentim el personatge a la nostre altura, com si fóssim nosaltres mateixos. menys en les escenes de flashback on o mirem des de dalt fent-nos veure que es una historia estrangera que no va amb nosaltres com qui mira una pel·lícula. 
es curiós com al principi de la pel·lícula fa un gir de 360 graus simulant-nos que venim de l’altre punta del mon i ara ens endinsem en una historia nova ben lluny de tot allò.

5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls? 
 la musica i els sorolls sempre es part molt important d'una pel·lícula, t’anticipa fets i et fa viure les sensacions més intensament.

6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
1. la escena final quan ell veu a la vaca.  En Jun li deixa un simple dibuix però amb ell li ensenya que no tot es tant absurd com en Roberto creia, que part de la vida esta feta per una raó. amb aquesta escena i la ultima t'enllaça la pel·lícula i entens finalment quin era el tema clar que et volien ensenyar. per altre banda també veus que era el que els unia a ells dos, una simple vaca.
2. la repetida escena de com tanca la llum en el segon exacte. amb ella et fa veure com n’està destacat el personatge en una rutina absurda i avorrida aparentment però que després t'ensenya perquè ho fa i ten adones de que on esta estancat es en el passat. 
3. aquesta escena que acabo d'anomenar, quan t'ensenyen el passat de Roberto i entens perquè apaga sempre la llum a les 11 en punt.


8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

l'inici es fantàstic,  tot i que sigui un inici aparentment absurd amb una historia que més aviat fa riure i no te sentit algun, trobo que sense ell la resta de la pel·lícula no tindria sentit ja que busques la relació amb ell i la resta de la pel·lícula i així et dona un punt de suspens que et fa que t'enganxis.
el final es bastant intuïtiu i no gaire sorprenent, però la pel·lícula no podria acabar d'una altre manera, i li donen a l'espectador el que vol veure, després d’haver-te ensenyat i moralitzat del que ells volien.
el títol no crec que sigui gaire interesant, a mi per lo menys no em crida l'atenció en absolut, però un cop has vist la pel·lícula repenses que un cuento chino també és una història que t'expliquen i no saps mai si es veritat o no, i llavors ja li dona un sentit, ja que la pel·lícula va d’històries sorprenents i poc creïbles.

9. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
un altre aspecte interesant es que no et mostra gaires escenaris, tota aquella llarga historia passa només en una casa i tot es bastant silenciós però amb petits detalls molt ben fets vas entenent tot el fil de la pel·lícula. 
aspectes negatius el final, potser es massa senzill i intuïtiu.

viernes, 7 de octubre de 2011

video Namana

tros del video, cançó SPLASHHH!

idea: el drac es va movent per uns paisatges seguint el ritme de la lletra de la cançó i els escenaris.

tractament: fet en forma colaix i fotomontatge, semblant al programa de tv3 una ma de contes.

storyboard:






IMATGES:

paisatges:


peixos:

ales:

domingo, 2 de octubre de 2011

martes, 14 de junio de 2011

Vídeo

Guió literari:

PRESENTACIÓ DELHI
Escenes de carrer vistes dels del cotxe, viatge. Sorolls ambiental de bosines i cotxes
Escenes de carrer vistes des de el caminant botigues persones… soroll ambiental de persones parlant cotxes…
Desprès fotografies de carrer posades seguides intentant que sembli un vídeo.
Després de crear aquesta primera intenció d’ambient de carrer, de caos de sorolls… passem a veure menjars i costums
Primer fotografies de menjars, poques amb alguna música ambiental india que es vagi fonent amb els sorolls de fons fins a quedar només la música
Quan tinguem només la música entren imatges de festes, cultura… i diferents imatges de coses
Típiques de per allà imatges representants i que la música vagi accelerant i la velocitat de les fotografies també i de cop posar el gran DELHI.



Storyboard:





video acabat:

http://www.youtube.com/watch?v=97Hvlqtzsm4


El vídeo pretén ser una presentació de la ciutat de Delhi començant pel caos que reps al arribat i passant per la nit, els carrers, el menjar, la religió, l'art i després imatges de carrer, de tendes de multitud, una mica per resumir el dia a dia les sensacions de la ciutat.


Meridià Granollers

Meridià Granollers anys 70:

Exposició que recull obres d'artistes de Granollers dels anys 1971 al 1975. autors que lluitant contra la situació política i social del final del franquisme van seguir aquest impuls de l'art conceptual a Catalunya trencant amb les disciplines artístiques tradicionals.
aquesta exposició es va fer gracies a l'associació de cultura de Granollers que va impulsar aquest moviment ignorant les aprovacions politiques i progressant en el teatre, l'art visual, musica... aconseguís que la ciutat dos un centre artístic d’avantguarda.
Aquesta exposició final es la recopilació de tot el que s’ha pogut trobar d’aquests treballs i aquest n’és un d'ells:


el sant sopar, obra més representativa per la majoria.

sábado, 4 de junio de 2011

caixaforum

sortida a caixa fòrum de Barcelona, en una exposició de vídeo art.

és una exposició plena de idees diferents basades en la imatge en moviment però no necessariament en el vídeo com a tal, només començar hi ha una gran cortina amb un llum vermell que et permet el joc d'ombres d'espectador a espectador, com a obra en si no te molta gracia pel meu gust però seria un mètode que et dona molt recursos per altres idees de vídeo,després si que teníem més vídeos un d'ells un en el que anaven passant paisatges de videojocs, que el vaig trobar curiós perquè jo no jugo a videojocs però realment els paisatges son molt macos, aquesta obra i una altre d'una nena que se l'hi acaba l'aniversari per la pluja estaven fetes com a loop, es a dir eren vídeos sense principi ni fi, el de la nena depèn de per on el comencessis podia tenir un significat o un altre i era molt interessant.
després la que hem va agradar més i crec que ho comparteix la majoria era en una sala fosca amb una projecció que era una llum que anava formant un cercle amb boira, l'efecte de la boira feia que al passar pel mig d'aquesta llum tu mateix formessis l'obra i experimentessis sensacions molt agradables. i hem va donar moltes idees per treballar en vídeos.












aprofito per penjar aquí el meu vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=97Hvlqtzsm4

viernes, 20 de mayo de 2011

videoart

he trobat aquesta event "Non stop Barcelona Animació" a partir d'ICAT FM, és un col•lectiu que del dia 19 al 21 de juny fan conferenciés, making of, workshops... de cinema d'animació amb la intenció d'ensenyar les grans possibilitats i recursos que ens dona la animació a l'hora de fer cinema i fer arribar tècniques d'animació al públic i que es pugui conèixer l'animació com alguna cosa més que dibuixos animats.

http://nonstopbarcelona.com/

Loop Barcelona:

consta d'un festival i una fira de videoart.
el festival es del dia 12 al 22 de maig a diferents espais de Barcelona, sales i botigues i una mica per tot el centre de Barcelona podrem trobar videoart de tots els temes i tots els estils, tant xerrades com vídeos en si, aquí tenim la programació: http://www.loop-barcelona.com/ct/index.php/festival/general_program/

després hi ha la fira del dia 20- 22 de maig situat a l'hotel catalonia de Barcelona, l'hotel es reserva els dies fent servir les habitacions per projectar diferents vídeos que tu pots anar a veure qualsevol d'aquests dies i passejar-te per les habitacions mirant i triant el que més t’interessi.

http://www.youtube.com/watch?v=rFIQcjSla04&feature=player_embedded

martes, 10 de mayo de 2011

sala tecla:

sala d'exposicions a barcelona on hi van veure una exposició de diferents autors amb estils molt diferents que ens oferien temes molt acutals i tecniques noves.
generalment em va agradar tota l'exposició donaven idees i conceptes molt bons, com les barbies
envasades al vuit, les caixes dels records, un bitllet trencat en mil trosos...
el que més em va agradar va ser aquest cuadre:

aquest cuadre significa molt per mi i l'estil senzill amb el que esta fet

lunes, 9 de mayo de 2011

Vicens Viaplana ventura:

és un ex alumne del Bellera que és dedica a fer vídeos de diferents estils molts més experimentals com el segon que he penjat.
http://www.myspace.com/tepunch/videos/video/107300365

http://vimeo.com/11655049
és un vídeo molt maco tot i que és molt senzill però és semblant al que vam fer nosaltres per la turbine, hauria estat be haver-lo vist abans per agafar ideas.



storyboard:

storyboard ben explicat, ben fet jo crec. és veu la caracterització dels personatges, la profunditat, per on passa cadascun, velocitats...


després de l'storyboard es busca fer les mateixes imatges com aquí és mostra.
en la primera al dibuix es veu la brutícia del mirall i una imatge confosa i bruta, en les dos següents es veu com ella esta mig amagada, hi ha plànols des d'un punt de vista estrany com si la noia s'estigués amagant.


http://www.videoartes.com/videoartes/Stop_Motion_II_.html

viernes, 8 de abril de 2011

projecte planeta bellera

Aquest blog ha estat bastant abandonat últimament ja que estàvem fent el projecte de la turbine, ha sigut interessant treballar amb aquest projecte. Aquí hi ha el blog del projecte http://turbinelm.blogspot.com/, també hem fet un grup al facebook informant de tot el que anàvem fent per posar-nos en contacte. la exposició va ser el dia 31 de març i ara alguns dels projectes estan exposats al centre cívic de Can Basa, el nostre era un vídeo així que no està exposat.
durant tot aquest temps fent el projecte hem après a fer vídeo que ja es el que tocava en aquest trimestre, hem après a fusionar vídeos, ajuntar-hi música i sobretot aquest procés de treball que se’ns demanava de estar ben organitzat perquè cada dia es pugui anar avançant i jo crec que hi han agut pocs dies que no poguéssim fer la feina, si no estàvem gravant per fora tocàvem el piano i sinó escrivíem per al poema.
tot això va començar amb l'obra d'ai wei wei que l'explico unes entrades mes avall, que ara hi ha molta polèmica amb ell perquè l'han detingut ( aquí s'explica: blogs.elpais.com/aguas-internacionales el 5 abril del 2011), és realment trist, nosaltres estem fent treballs de classe inspirats en ell, estem aprenent del seu pensament d'alguna manera l'estem idolatrant i ells el detenen per el mateix que nosaltres l'adorem, això reflexa moltísim el pensament antic de xina, aquestes poques ganes d'evolucionar mentalment, políticament.
però jo crec que aquest home ha fet un gran treball i estic encantada d’haver-ho après i haver treballat a partir de la seva feina.

viernes, 28 de enero de 2011

Christian Boltansky

Francés nascut l'any 1944. Reb una gran influencia per l'holocaust i basa la majoria de la seva obra en la mort, a causa de que la seva mare era cristiana i el seu pare era jueu.
obres molt fosques i tristes que intenten expresar el dolor per la perdua i l'aproximació a la mort.



com en aquestes dos fotografies i video de roba i fotografies de gent morta, oblidada, desapareguda...

http://www.youtube.com/watch?v=Lv7tatnhFAc

Sophie Calle



Artista Francesa nascuda l'any 1953. fa obres on barreja sempre vida privada amb obra artística, començant per quan va tornar a París que va seguir a un Home desconegut per conèixer la seva ciutat natal des d'un altre punt de vista, passant per una obra que consisteix en demanar a gent desconeguda que vingui a dormir a casa seva i que es deixin fer fotos mentre ella dorm. fa obres molt interessants crec jo perquè ens treuen d'aquesta obsessió per la privacitat en un moment en que se suposa que vivim en una societat totalment oberta, com amb l'obra de dormir que ella mostra amb fotografies la intimitat d'una sèrie de persones, en un moment de repòs total i de solitud que es el dormir. també busca la bellesa i es fixa en els petits detalls, com amb l'obra dels cecs que els i demana que els digui que es la bellesa i l'obra en que li demana a la seva mare que contracti un detectiu perquè la segueixi i ensenya fotos d’ella en moments normals i quotidians que d'alguna manera els i dona una bellesa i una importància que no t'hi fixes de normal.

http://www.neo2.es/blog/2009/06/sophie-calle/