Tipografia

ideas:
·lletras amb llum ( descartada perqué ja ho vaig utilitzar per un altre projecte)
·lletres aplicables per la tipografia de la web del salvador llobet.

·lletres de nuvols


primera prova: utilitzant efectes del photoshop

segona prova i definitiva: amb photoshop utilitzant la herramienta de clonar a partir d'una foto de  nuvols.

Tipografia

La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de manera que siguin fàcil de llegir i estètiques. Implica definir les característiques formals dels caràcters però també, la seva combinació, els espais que els separen, els espais entre paraules o la interlineació. També comporta definir els signes de puntuació, la combinació d'aquests amb les lletres i amb les paraules.

Família tipogràfica. És un grup de tipografies amb característiques similars, però petits detalls que les diferencien entre elles.

Tipus peça que s'utilitza per estampar-les. ara ja no s'utilitza gaire ara s'utilitzen segells de goma o planxes offset impreses a treves de tecnologia digital.


Font, és col·lecció de caràcters amb aquell disseny cos i estil. Aquests caràcters inclouen lletres de caixa altra i baixa, numèrics, versalites, fraccions, puntuacions, signes matemàtics, accents i d'altres símbols i grafismes.

Caràcter, és el dibuix del signe gràfic que representa a la lletra.

Parts de les lletres:

Alçada: És l'alçada de la lletra de caixa baixa, excloent les parts ascendents i descendents.
Alçada de els majúscules: és l'alçada de les lletres de caixa altra d'una font.
Línia base: és la línia sobre la que s'arrepenja l'alçada.
Cos: Altura del paral.lelapíped metàl·lic que està muntat sobre el caràcter.
Rebava: espai que queda entre el caràcter i el canto del tip metàl·lic. També s'anomena ombro.
Asta: és el rang principal de la lletra que defineix la seva forma essencial.
Ascendent: Asta de la lletra de caixa baixa que sobresurt per sobre de l'alçada (b, k, d).
Descendent: Asta de les lletres de caixa baixa que queda per sota de la línia base (p, q, g, j)
Asta muntant: són les astes principals, verticals o obliqües d'una lletra (L, A, V)
Asta ondulada: també anomenada espina, és l'asta de forma corba (S)
Anell: és l'asta corba tancada que clou el blanc intern d'algunes lletres (b, p, o)
Barra: també anomenada asta transversal és el tret horitzontal d'algunes lletres (A, f, H, t)
Trau: part tancada de la lletra g que queda per sota de la línia base. Si és obert s'anomena cua.
Blanc intern: Espai en blanc contingut dins d'una anell o d'un trau.
Braç: terminació no inclosa dins del caràcter que es projecte horitzontalment o cap amunt (K, L)
Vèrtex: punt exterior d'encontre entre dos braços (A, M)
Cartela: traç curt de represa o conjunció entre l'asta i la terminació.
Cua: Asta obliqua que penja en algunes lletres (R, k)
Cua corba: Asta corba que s'apoia a sobre de la línia de base o per sobre d'ella (Q)
Orella: petit traç terminat que s'afegeix a l'anell en algunes lletres (g, o, r)
Terminació, Serif o gracia: traç terminal d'una asta, braç o cua. És un tret de caràcter ornamental, totalment prescindible per a la seva definició.
Inclinació: és l'angle suggerit per la modulació d'espessors entre els trets d'una lletra.

tenim 4 grans famílies de tipologies:

La romana antiga; la seva característica es la desigualtat del gruix de l'asta dins la lletra, en la modulació de la mateixa i en la forma còncava de la terminació. 

Romana moderna; prové de l'antiga però te els caràcters rígids amb terminacions rectes i astes molt contrastada.

Pal sec; la seva característica es que te una asta uniforma i sense terminació.

Egípcia; Té l'asta uniforme i la terminació recte. Entre una i altra no hi ha molt diferència de gruixària.

webs d’interès:

http://www.neo2.es/blog/category/typography/
http://www.typographyserved.com/