domingo, 25 de diciembre de 2011

Un cuento chino



1.       Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
2.        
  la casualitat o bé la inexistència d'ella. l'ordre i la raó de les coses de la vida. i per altre banda la bondat i les estranyes relacions humanes.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

La pel·lícula es basa en tres simples personatges molt caracteritzats cada un d’ells i tots amb un paper clau a la pel·lícula. jo he triat la Mari és un element indispensable per molt que no sembli protagonista en la pel·lícula. es una dona dolça i carinyosa disposada a ajudar en tot el que calgui a Roberto, per molt que ell l'allunyi de la seva vida. es curiós com es reflexa de be el personatge en la roba que porta sempre vestits de primavera plens de colors que reflexen aquest optimisme i amor que aporta a la pel·lícula. 
es un personatge que no evoluciona gaire, sempre esta allà disposada a ajudar i amb un somriure mirant com els altres van fent la seva vida i d'alguna manera esperant el seu moment per actuar.
crec que te un paper indispensable, li dona les raons a Roberto per no rendir-se, l'ajuda també a veure el món una mica diferent però en part també a veure’s a ell més incapaç de progressar.
La Mari representa l'amor i l'optimisme, una mica la part bella de la vida i la podríem relacionar amb gairebé totes les dones de les pel·lícules de superherois, sempre hi ha l'home que salva el món i no te temps de res o bé l'home que no li troba sentit al món, i la dona en moltes pel·lícules apareix com aquesta raó de viure, la manera de posar-li bellesa a la rutina.

3.       En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l’organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Un Cuento Chino i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
L’estructura és bastant normal, tot una historia lineal on hi van passant fets un rere l’altre deixant sempre un punt d'intriga. menys en el principi de la pel·lícula quan ens mostren un tros d'una historia que ni tant sols podem entendre perquè es en xinés i t'enganxen aquella historia com si la resta de la pel·lícula hagués d'anar d’allò i amb aquest simple flash durant tota la pel·lícula estàs intentant trobar una relació entre els fets que passen i aquell flash que t'han ensenyat, i trobo que això es el que t'ensenya realment el tema de la pel·lícula i el que et volen ensenyar.
el tractament dels colors, espais i plànols crec que es excepcional, jo diria que han aconseguit exactament el que volien i que tothom surt amb una idea ben clara de la pel·lícula.

4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?

bàsicament la càmera treballa en pla general, i senzill deixant-nos que sentim el personatge a la nostre altura, com si fóssim nosaltres mateixos. menys en les escenes de flashback on o mirem des de dalt fent-nos veure que es una historia estrangera que no va amb nosaltres com qui mira una pel·lícula. 
es curiós com al principi de la pel·lícula fa un gir de 360 graus simulant-nos que venim de l’altre punta del mon i ara ens endinsem en una historia nova ben lluny de tot allò.

5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls? 
 la musica i els sorolls sempre es part molt important d'una pel·lícula, t’anticipa fets i et fa viure les sensacions més intensament.

6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
1. la escena final quan ell veu a la vaca.  En Jun li deixa un simple dibuix però amb ell li ensenya que no tot es tant absurd com en Roberto creia, que part de la vida esta feta per una raó. amb aquesta escena i la ultima t'enllaça la pel·lícula i entens finalment quin era el tema clar que et volien ensenyar. per altre banda també veus que era el que els unia a ells dos, una simple vaca.
2. la repetida escena de com tanca la llum en el segon exacte. amb ella et fa veure com n’està destacat el personatge en una rutina absurda i avorrida aparentment però que després t'ensenya perquè ho fa i ten adones de que on esta estancat es en el passat. 
3. aquesta escena que acabo d'anomenar, quan t'ensenyen el passat de Roberto i entens perquè apaga sempre la llum a les 11 en punt.


8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

L'inici es fantàstic,  tot i que sigui un inici aparentment absurd amb una historia que més aviat fa riure i no te sentit algun, trobo que sense ell la resta de la pel·lícula no tindria sentit ja que busques la relació amb ell i la resta de la pel·lícula i així et dona un punt de suspens que et fa que t'enganxis.
el final es bastant intuïtiu i no gaire sorprenent, però la pel·lícula no podria acabar d'una altre manera, i li donen a l'espectador el que vol veure, després d’haver-te ensenyat i moralitzat del que ells volien.
el títol no crec que sigui gaire interesant, a mi per lo menys no em crida l'atenció en absolut, però un cop has vist la pel·lícula repenses que un cuento chino també és una història que t'expliquen i no saps mai si es veritat o no, i llavors ja li dona un sentit, ja que la pel·lícula va d’històries sorprenents i poc creïbles.

9. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
An altre aspecte interesant es que no et mostra gaires escenaris, tota aquella llarga historia passa només en una casa i tot es bastant silenciós però amb petits detalls molt ben fets vas entenent tot el fil de la pel·lícula. 
Aspectes negatius el final, potser es massa senzill i intuïtiu. Ademés val a dir que la portada no te cap gracia.